← Volver al índice del diccionario
–¿Acaso los amigos se acuestan con amigos y luego los matan? –preguntó Dima a su vez.
–¿Acàs els amics es giten en amics i després els maten? –va preguntar Dima a la seua volta.
–¿Para contratar a un buen abogado? –preguntó Al-Sayib.
–¿Per a contractar a un bon advocat? –va preguntar Al-Sayib.
–99 kopeks –le informó Dima orgulloso– necesito 99 kopeks.
–99 kopeks –li va informar Dima orgullós– necessite 99 kopeks.
–Necesito algo de dinero –dijo Dima con tono avergonzado.
–Necessite una miqueta de diners –va dir Dima en to avergonyit.
–Si son mantis, –conjeturó Al-Sayib– entonces sí.
–Si són mantis, –conjeturó Al-Sayib– llavors sí.
—¡¿Pero dónde estás, Dima?! —preguntó Al-Sayib, cogiendo una toalla para secar la Fanta derramada.
—¡¿Pero on estàs, Dima?! —va preguntar Al-Sayib, agarrant una tovalla per a secar la Fanta derramada.
—¡Cinco!— dijo Alex.
—¡Cinc!— va dir Alex.
—¡Esto es lo que estaba buscando! —exclamó él.
—¡Açò és lo que estava buscant! —va exclamar ell.
—¡Los "piercings" me parecen atroces! —se indignaba la dama vestida coquetamente mientras sus costosos pendientes de oro brillaban a la luz del sol.
—¡Els "pírcings" em semblen atroços! —s'indignava la dama vestida coquetamente mentres els seus costosos pendents d'or lluïen a la llum del sol.
—¡No dispares! —dijo el policía.
—¡No dispars! —va dir el policia.
—¡No me des la murga! —dijo él.
—¡No em dones la murga! —va dir ell.
—¿Cómo te sientes? —preguntó él.
—¿Cóm t'assentes? —va preguntar ell.
—¿Cómo te sientes? —preguntó él.
—¿Cóm t'assentes? —va preguntar ell.
—¿Cuál es tu deseo? —preguntó el pequeño conejo blanco.
—¿Quin és el teu desig? —va preguntar el menut conill blanc.
—¿Cuántas llaves? —preguntó Pepperberg.
—¿Quantes claus? —va preguntar Pepperberg.
—¿Cuánto te debo? —Cuatro euros, por favor.
—¿Quànt et dec? —Quatre euros, per favor.
—¿Él escribió una carta ayer?—Sí.
—¿Ell va escriure una carta ahir?—Sí.
—¿Estás segura de querer llamar a la policía? —le pregunté.
—¿Estàs segura de voler cridar a la policia? —li vaig preguntar.
—¿No tienes nada mejor que hacer que traducir estúpidas frases en Tatoeba? —le preguntó ella.
—¿No tens res millor que fer que traduir estúpides frases en Tatoeba? —li va preguntar ella.
—¿Qué pasa? —preguntó el pequeño conejo blanco.
—¿Qué passa? —va preguntar el menut conill blanc.
—¿Qué quieres decir? —preguntó Dima, pero eructó, ya que si hubiera permanecido en silencio esta oración habría sido demasiado simple.
—¿Qué vols dir? —va preguntar Dima, pero eructó, ya que si haguera permaneixcut en silenci esta oració hauria segut massa simple.
—¿Quieres una camiseta? —Sí, quiero una roja.
—¿Vols una camiseta? —Sí, vullc una roja.
—Durmiendo en un contenedor, ¿eh? —preguntó Al-Sayib— Ésa tiene que haber sido una experiencia apestosa.
—Dormint en un contenidor, ¿eh? —va preguntar Al-Sayib— Eixa té que haver segut una experiència apestosa.
—En una noche —añadió Dima.
—En una nit —va afegir Dima.
—Entregue su arma —dijo el policía.
—Entregue la seua arma —va dir el policia.
—Este castillo está encantado —dijo estremeciéndose.
—Este castell està encantat —va dir estremint-se.
—Esto parece muy interesante —dice Hiroshi.
—Açò sembla molt interessant —diu Hiroshi.
—Estoy en una tienda Armani comprándome un traje, por supuesto —respondió Dima.
—Estic en una tenda Armani comprant-me un trage, per supost —va respondre Dima.
—Gracias —dijo Dima mientras marcaba el número.
—Gràcies —va dir Dima mentres marcava el número.
—Me estoy haciendo demasiado mayor para jugar con insectos —dijo el niño.
—M'estic fent massa major per a jugar en insectes —va dir el chiquet.
—Me parece que el prefijo del Líbano es el 961 —dijo la dependienta.
—Em sembla que el prefix del Líban és el 961 —va dir la dependenta.
—Nadie lo sabe —dijo el doctor.
—Ningú ho sap —va dir el doctor.
—No —dijo con tono decidido.
—No —va dir en to decidit.
—Vamos —me dijo él.
—Anem —em va dir ell.
—Vamos —me dijo él.
—Anem —em va dir ell.
—Vamos a echarte de menos —dijo Pablo.
—Anem a trobar-te a faltar —va dir Pablo.
—Ya veo —dijo el ciego mientras cogía su martillo, y vio.
—Ya veig —va dir el cego mentres agarrava el seu martell, i va vore.
—Ya veo —dijo el ciego, mientras cogía su martillo y su sierra.
—Ya veig —va dir el cego, mentres agarrava el seu martell i la seua serra.
—Yo entiendo el italiano a la perfección —presumió ella en lo que escogía un plato del menú, pero cuando le sirvieron la comida, no era para nada lo que ella esperaba.
—Yo entenc l'italià a la perfecció —va presumir ella en lo que triava un plat del menú, pero quan li varen servir el menjar, no era para res lo que ella esperava.
―¿Has oído la noticia? ―No, no sé nada sobre ello.
―¿Has sentit la notícia? ―No, no sé res sobre això.
''¿Te importa si ocupo tu celular?'' ''No, por favor, adelante''.
''¿T'importa si ocupe el teu celular?'' ''No, per favor, alvance''.
''Pulsera'' es lo mismo en francés.
''Polsera'' és lo mateix en francés.
'Filosofía' es una palabra griega que significa amor a la sabiduría.
'Filosofia' és una paraula grega que significa amor al saber.
'Picotear' entre comidas es un mal hábito.
'Picotear' entre menjars és un mal hàbit.
"¡¡Tu ejército es impotente frente al mío!!" -rió él.
"¡¡El teu eixèrcit és impotent front al meu!!" -va riure ell.
"¡Ah!" es una interjección.
"¡Ah!" és una interjecció.
"¡Avestruz!", y todos pusieron la cabeza debajo de la mesa.
"¡Esturç!", i tots varen posar el cap baix de la taula.
"¡Es peligroso!", me dice.
"¡És perillós!", em diu.
"¡Feliz Año Nuevo, Rodrigo!" "¡Igualmente, Gabriel!"
"¡Feliç Any Nou, Rodrigo!" "¡Igualment, Gabriel!"
"¡Feliz año nuevo!" "¡Igualmente!"
"¡Feliç any nou!" "¡Igualment!"
"¡Listo!" dice el ángel y desaparece en una nube de humo y el rayo de un relámpago.
"¡Llest!" diu l'àngel i desapareix en un núvol de fum i el raig d'una llampada.
"¡Mi padre biológico no significa nada para mí!", dijo él.
"¡El meu pare biològic no significa res per a mi!", va dir ell.
"¡No puede ser!" "Sí puede ser."
"¡No pot ser!" "Sí pot ser."
"¡No puede ser!" "Sí, sí puede ser."
"¡No pot ser!" "Sí, sí pot ser."
"¡Perdóname!" "¿Debo perdonarte que me hayas hecho feliz? Sí, te perdono."
"¡Perdona'm!" "¿Dec perdonar-te que m'hages fet feliç? Sí, et perdone."
"¡Pero mamá!" dijo la esposa derramando lágrimas de tristeza.
"¡Pero mare!" va dir l'esposa derramant llàgrimes de tristor.
"¡Pero si tú solo vienes aquí durante el verano!" dijo Tony.
"¡Pero si tu solament véns ací durant l'estiu!" va dir Tony.
"¡Qué idea absurda decir que somos descendientes del mono!", dijo mi padre al leer mi libro de ciencia.
"¡Quina idea absurda dir que som descendents de la mona!", va dir el meu pare en llegir el meu llibre de ciència.
"¡Quiquiriquí!" canta el gallo por la mañana.
"¡Quiquiriquí!" canta el gall de matí.
"¡Regresa!" gritó él.
"¡Retorna!" va cridar ell.
"¡Señor, usted es un imperialista!" "Y usted, señor, es un troll."
"¡Senyor, vosté és un imperialiste!" "I vosté, senyor, és un troll."
"¡Si solo pudiera hacerte toda mía!" dijo el pequeño conejo.
"¡Si solament poguera fer-te tota meua!" va dir el menut conill.
"¡Sos un asesino!" "¡No, no soy!"
"¡Sos un assessí!" "¡No, no soc!"
"¡Ten cuidado con la trampa!" gritó ella.
"¡Vés en conte en la trampa!" va cridar ella.
"¡Tu hija me agredió!" "E hizo bien."
"¡La teua filla em va agredir!" "I va fer be."
"¡Tu hija me agredió!" "Y lo bien que hizo."
"¡La teua filla em va agredir!" "I lo ben que va fer."
"¡Vos no sos Paulo!" "Claro que soy."
"¡Vós no sos Paulo!" "Clar que soc."
"¿A dónde se dirige?" "Voy hacia Chicago."
"¿A on es dirigix?" "Vaig cap a Chicago."
"¿A qué hora volviste?" "Anteayer."
"¿A quina hora vares tornar?" "Despusahir."
"¿A qué horas te levantas?" "A las 8 de la mañana."
"¿A quines hores t'alces?" "A les 8 del matí."
"¿A qué horas te levantas?" "Me levanto a las ocho."
"¿A quines hores t'alces?" "M'alce a les huit."
"¿Algo más?" "No, eso es todo."
"¿Alguna cosa més?" "No, això és tot."
"¿Alguien puede ayudarme?" "Yo lo haré".
"¿Algú pot ajudar-me?" "Yo ho faré".
"¿Alguien sabe de quién es este cuaderno?" "La letra parece ser la de Isabela."
"¿Algú sap de quí és este quadern?" "La lletra sembla ser la de Isabela."
"¿Aquél es Tom?" "Sí, es él."
"¿Aquell és Tom?" "Sí, és ell."
"¿Así que está construido de piedra?" "Es concreto reforzado ordinario."
"¿Aixina que està construït de pedra?" "És concret reforçat ordinari."
"¿Cómo estás?" "Bien, gracias."
"¿Cóm estàs?" "Be, gràcies."
"¿Cómo ocurrió el accidente?" "Nadie lo sabe."
"¿Cóm va ocórrer l'accident?" "Ningú ho sap."
"¿Cómo puedo cambiar el neumático del coche sin un gato?" "Bueno, parece que usted tiene un problema."
"¿Cóm puc canviar el neumàtic del coche sense un gat?" "Bo, sembla que vosté té un problema."
"¿Cómo se determina que una frase "cómo" es una pregunta?" "Sí, ¿cómo?"
"¿Cóm es determina que una frase "cóm" és una pregunta?" "Sí, ¿cóm?"
"¿Cómo se llama tu esposa?" "No estoy casado."
"¿Cóm es diu la teua esposa?" "No estic casat."
"¿Cómo te sientes esta mañana?" "Bastante bien, gracias."
"¿Cóm t'assentes este matí?" "Prou be, gràcies."
"¿Cómo te sientes?" "¡Nada bien!"
"¿Cóm t'assentes?" "¡Res be!"
"¿Crees que vendrá?" "Espero que no."
"¿Crees que vindrà?" "Espere que no."
"¿Cuál es el plan?" "Es el siguiente: entramos por la derecha y salimos por los fondos."
"¿Quin és el pla?" "És el següent: entrem per la dreta i eixim pels fondos."
"¿Cuándo llegó el señor Ogawa?" "Hace diez minutos."
"¿Quàn va aplegar el senyor Ogawa?" "Fa dèu minuts."
"¿Cuando murió?" "No hace mucho tiempo."
"¿Quan va morir?" "No fa molt temps."
"¿Cuándo nadas?" "Nado en julio."
"¿Quàn nades?" "Nade en juliol."
"¿Cuándo volverás?" "Todo depende del clima."
"¿Quàn tornaràs?" "Tot depén del clima."
"¿Cuándo vuelve tu hermana de trabajar?" "No sé, pero creo que va a llegar a casa un par de minutos antes de mí."
"¿Quàn torna la teua germana de treballar?" "No sé, pero crec que va a aplegar a casa un parell de minuts abans de mi."
"¿Cuántas veces por semana juegas al tenis?" "Juego al tenis tres veces a la semana."
"¿Quantes voltes per semana jugues al tenis?" "Joc al tenis tres voltes a la semana."
"¿Cuánto costó?" "Me costó mil yenes."
"¿Quànt va costar?" "Em va costar mil yens."
"¿Cuánto cuesta este pañuelo?" "Son noventa y cinco céntimos"
"¿Quànt costa este mocador?" "Són noventa y cinco cèntims"
"¿Cuánto diste para la vaquita?" "Cinco reales."
"¿Quànt vares donar per a la vaquita?" "Cinc reals."
"¿Cuánto durará aproximadamente la reunión?" "Dos horas."
"¿Quànt durarà aproximadament la reunió?" "Dos hores."
"¿Cuánto tiempo piensas quedarte aquí?" "Aproximadamente tres semanas"
"¿Quant temps penses quedar-te ací?" "Aproximadament tres semanes"
"¿Cuántos años tiene ella?" "Ella tiene doce años."
"¿Quants anys té ella?" "Ella té dotze anys."
"¿Cuántos años tienes?" - "Tengo dieciséis años."
"¿Quants anys tens?" - "Tinc setze anys."
"¿De dónde eres?" "Yo soy de Ecuador."
"¿D'on eres?" "Yo soc d'Equador."
"¿De qué quieres hablar, Mike?" "De lo que quieras."
"¿De qué vols parlar, Mike?" "De lo que vullgues."